El Plant de la Verge, o en l’original lul·lià Desconhort de Nostra Dona, és una bellíssima composició poètica de trenta-dues estrofes alexandrines monorimes que Ramon Llull va compondre entre 1290 i 1294, probablement a Nàpols. Emmarcada en la tradició del planctus Mariae propi de la cristiandat medieval, s’hi narra la passió i mort de Crist, amb la veu de Maria, la mare desconsolada que plora la humiliació i la crucifixió del Fill Jesús. Per commoure els oïdors, la protagonista s’hi adreça sovint, tot i que també interpel·la els altres personatges presents a la passió, com Judes, els jueus, els àngels, Joan l’Evangelista i les Maries.
L’estat de la Verge alterna sempre entre la joia (gaug) i la tristesa (ira), la joia per la salvació de la humanitat per la qual era necessari sacrificar el Fill de Déu i la tristesa per la mort del seu fill innocent. Maria no és estàtica com implica l’stabat de l’evangeli de Joan (19:25) i ensenya amb la seva proxèmica l’estat anímic propi, sempre però amb una delicadesa que no es troba en altres autors que han tractat el mateix tema (p. e. Iacopone da Todi). El Desconhort de nostra Dona és, a més, una de les poquíssimes obres lul·lianes on l’Art no hi té un paper destacat: és un «cant d’amor» (com versa l’última estrofa) d’un gran enamorat de la verge Maria, el nostre Ramon Llull.
Més infromació: catedraramonllull.uib.cat